Sangtraït

Els Senyors de les Pedres (88). Picap

Terra de Vents (90). Picap

L'Últim Segell (91). Picap

Sangtraït al Palau Sant Jordi (91). Picap

Contes i Llegendes (93). Picap

Eclipsi (95). Picap

Noctàmbuls (96). Picap

A l'altre cantó del mirall (99). Picap

Des del primer moment han estat el referent del rock dur del panorama català. L'ovella negre del rock català.

El Senyor de les Pedres fou el seu primer treball, un disc que tot i gravar-se sense mitjans i veure la llum sense cap promoció és impecable. Les cançons del Papa Juls de retòrica marcadament medieval i interpretades pel Quim ens van portar a molta gent a somniar en altres móns i ha sentir tota la mística en cada concert. Un disc seu és un viatge a l'Edat Mitjana. Les seves lletres estan molt treballades al igual que les seves melodies i guitarres; i ho diu un que no suporta el heavy!

Del primer disc la seva cançó El vol de l'home ocell és la millor cançó, tot un himne per tots aquells que vàrem gaudir dels inicis del rock català ja des d'un bon començament en concerts com el del Born ara fa prop d'una dècada. L'enigma de l'estel i Els senyors de les Pedres varen ser també cançons molt ben acceptades pel públic.

Un any després enregistren Terra de Vents. Aquest disc sorprèn a tots donat la qualitat de les seves cançons, sobretot pel fet que van ser creades en menys d'un any. Tot mirant la coberta del disc els Sangtraït ens revelen part de la seva personalitat: un títol que reivindica la seva terra (la Jonquera) i unes imatges que mostren el grup en concert. De fet les cançons tot i ser gravades en estudi tenen una energia inusitada que et duu a la conclusió que han estat pensades pel directe més dur. Sang al fang i No recordo són peces clau d'aquest treball on continuen amb la seva línia medieval.

L'últim Segell ve a ser la consolidació de la banda, el treball més venut i produït amb força mitjans. Aquest és alhora el disc on la retòrica medieval és més present i on trobaràs balades al més estil heavy com Somnis entre boires o peces tralleres com Fertadora d'ànimes o Nascut per Morir.

Després de treure el disc de la seva consolidació era el moment de fer el que no havia fet cap banda catalana fins llavors, treure el primer disc en directe de rock en català i així apareix Sangtraït al Palau Sant Jordi. És un disc que demostra tot el seu potencial en directe alhora que un disc emblemàtic doncs es va gravar el 1992 al Sant Jordi en el que es va anomenar llavors el concert dels Quatre Grans del Rock Català. Allà a banda dels Sangtraït, els Sau, Els Pets, i els Sopa de Cabra-no gaire ben rebuts per cert- hi érem 22.104 persones reivindicant i gaudint de la millor música; ara per ara sembla utòpic tornar a aquella situació... Una anècdota, aquell acte trencà el record d'assistència de públic a un concert en recinte tancat que llavors mantenien els Depeche Mode.

Ja a partir de Contes i Llegendes pel meu gust agafen un to massa heavy però almenys no se'ls podrà criticar per no ser conseqüents! Eclipsi i Noctàmbuls vindrien després.

Aquest any 99 i després de tres anys mig desapareguts, els Sangtraït tornen a la càrrega amb un nou treball: A l'altre cantó del mirall. Aquest és un treball on per damunt de tot sobten melodies molt més complexes, molts arpegiats i sobretot menys distorsió. En aquesta renovada línia ha influït la producció del Jordi Armengol, guitarra col.laborador del Lluís Llach.

La temàtica de les cançons també ha canviat radicalment i desfent-se d'històries medievals han marxat cap a una línia més actual on tracten des de temes molt intimistes fins a tot un al·legat ecologista com a Bosc de formigó; la incorporació del Quim com a nou lletrista junt amb el Papa Juls pot explicar aquesta nova tendència. Resumint, una de les retrobades més anhelades. Però semrpe hi ha un final i el grup es dissol el 2002.