Lluís Llach

Els èxits de Lluís Llach (69). Concèntric

Ara i aquí (70). Movieplay

Com un arbre nu (72). Movieplay

Lluís Llach a l'Olympia (73). Movieplay

I si canto trist (74). Movieplay

Viatge a Ítaca (75). Movieplay

Barcelona. Gener del 1976 (76). Movieplay

Campanades a morts (77) Movieplay

El meu amic el mar (78). Ariola

Somniem (79). Ariola

Verges 50 (80). Ariola

I amb el somriure, la revolta (82). Ariola

T'estimo (84). Ariola

Maremar (85). Ariola

Camp del Barça, 6 de juliol de l985 (85). Ariola

Astres (86). CBS

Geografia (88). CBS

La forja de un rebelde (90). CBS

Torna aviat (91). CBS

Ara, 25 anys en directe (92) Picap

Un pont de mar blava (93). Picap

A Bigi, perquè el ballis (93). Picap

Rar (94). Picap

Porrera (95). Picap

Nu (97). Picap

Kosovo (99). Picap

Temps de revoltes (00). Picap

Hem trigat molt en incorporar el Lluís Llach al nostre projecte, molts pensàreu que no el considerem rock català o simplement no actual. La veritat però és molt diferent. La raó és que de tots els músics dels Països Catalans, en Llach és el que té una discografia i una història més extensa i... bé que el temps és escàs però per fi arriba a la nostra plana. Volem agrair molt especialment el Josep Maria Vileu per la seva web d'on hem pogut extreure bona part de la informació.

El Lluís Llach és sense cap mena de dubte el cantant actual més intemporal i enter les seves virtuts la millor ha estat assentar les bases del que avui coneixem el rock en català demostrant que es pot gaudir de més èxit que ningú omplint concerts de 100,000 persones a Barcelona o l'Olympia de París sense mossegar-se la llengua i reivindicant tot allò que ell creu necessari. I més quan arran de la farsa de la transició espanyola pocs dels que composaren 'La Nova Cançó' acaben sent fidels a la seva llengua. I sinó que els preguntin a grups com La Trinca que ara van creant Operaciones Triunfo i demés bassòfia espanyolista cutre i ortera.

Lluís Llach, gironí de naixement, després d'entrar en contacte amb el grup intel·lectual d' Els Setze Jutges, antecedent del que llavors començaria a denominar-se "Nova Cançó" i en la que molt aviat hi destacaria, cantà per primer cop el 22 de març de 1967 a Terrassa, un concert en el que, segons ha explicat en repetides ocasions, es passà tot el temps amb els ulls tancats i amb les cames tremolant.

Ja des d'un primer moment en Lluís Llach mostra el seu compromís en la lluita antifeixista, així un any després del seu primer concert rep una oferta d el president de CBS a Espanya, que li ofereix dos milions de pessetes per fitxar per la multinacional. i cantar en espanyol. El cantant però prefereix signar un contracte amb la discogràfica Concèntric, un petit segell dirigit per membres de la burgesia catalana amb l'únic objectiu de mantenir vives la llengua i cultura catalana enfront la dictadura franquista

El seu primer disc inclouria cançons com Que feliç era mare, La barca, En Quitero o El Parc. Aquest mateix any composa L'estaca que esdevé himne de totes les reivindicacions als Països Catalans. El primer llarga durada: Les seves primeres cançons el gravarà un any després.

La popularitat del cantant de Verges puja tant que el tema Irene fa que s'assoleixin les cent-mil unitats venudes del disc que l'integra. Aquest mateix any coneix a Laura Almerich, una persona que és per al cantant com una germana, una amiga, una còmplice i part fonamental del seu acompanyament musical durant la seva carrera (canta amb ella per primer cop el 26 de desembre). Aquell mateix any actuarà al Palau de la Música de Barcelona.

Debuta a Madrid el 8 de desembre al Teatro Español, a resultes d'aquest concert li sorgirien els primers problemes i el feixisme prohibeix els seus concerts per incitar a la revolució i el cantant s'exilia a París. Amb París com a seu d'operacions el cantautor tocarà a França, Alemanya, Suïssa o Cuba rebent els qualificatius de "rojo y separatista catalán" (tot un plaer).

El 1972 treu al mercat el seu tercer dics de llarga durada Com un arbre un, després d'un recopilatori dels seus primers temes i del treball Ara i aquí que recollia en directe l'actuació al Palau de la Música de finals de 1969. Un any després actuarà en un lloc emblemàtic per qualsevol cantant: l'Olympia de París amb un gran èxit.

A Catalunya la repressió continua però la resistència del cantant també i es censurat un i altre cop. El seu nou treball, Viatge a Ítaca, es converteix en el seu disc més vengut fins aleshores: 150,000 exemplars. La seva presentació es planteja al Palau de la Música en un seguit de 7 actuacions. Tot i així la cinquena ja fou suspesa per la detenció del cantant. La prohibició li empeny a refugiar-se a l'estranger on tocarà amb gent com George Brassens.

Amb l'arribada del Sant Martí al porc feixista, Lluís Llach torna als Països Catalans on congrega unes 30.000 persones i enregistra Barcelona, gener del 76 i el setembre estrena Campanades a morts. Aquest disc el recuperarà molts anys després arran de la mort d'Ernest Lluch.

El 1980 i fidel al seus principis participa en un Festival Contra-Eurovisió a Brussel·les. Incís: val a dir el cantautor sempre s'ha oposat al Festival per, entre d'altres motius, no respectar les llengües nacionals. Avui en dia que Eurovisió torna a ser un arma d'espanyolisme i cutrerisme agut val la pena recordar que l'odiosa Operación Triunfo que tant mal ens fa ha estat creat per la gent de La Trinca demostrant un cop més que el Lluís és d'aquells que han resistit sempre a cantar en espanyol ja sia per obligació o, més trist encara, per diners com La Trinca o en Serrat. Així el 1982 rebrà la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i enregistra I amb el somriure, la revolta, el primer treball en què Llach va posar música a textos del seu amic i poeta, Miquel Marí i Pol.

El 1984 surt el seu nou treball T'estimo, una de les obres més meloses d'en Llach i, un any després, surt el disc Maremar, on es reflexa els sentiments que li van sorgir en morir a finals de 1983 la seva mare. Val a dir que amb una portada que molts grups indies del moment ja voldrien per ells.

El 1985 celebra al Camp del Barça, el 6 de juliol, la major convocatòria musical realitzada per un únic cantant a Europa: 100.000 espectadors es donaren cita en una nit màgica en pro de la lluita pels drets nacionals dels Països Catalans. Fidel als seus principi el cantant intenta un procés judicial contra el president del govern espanyol, Felipe González per violació de promeses electorals arran de l'entrada a l'OTAN.

Prolífic com ningú i a disc per any, el 1987 enregistra Astres i el 1988 Geografia amb gran acollida pel públic. El 1989 enregistra la banda sonora de la sèrie de televisió La forja de un rebelde, que va ser dirigida pel realitzador Mario Camus.

A banda de recitals en favor dels pobles oprimits, en Llach sempre s'ha destacat per l'antimilitarisme i el 1991 enregistra Torna aviat on inclou la cançó Insubmís, a la que hi col·labora una associació d'insubmisos i que dugué força polseguera.

En l'any olímpic, enregistra en directe Ara, 25 anys i prepara amb el poeta Miquel Martí i Pol el futur disc Un pont de mar blava. Un any després rebutja la nominació al Premi Príncep d'Astúries i participa en el famós "Concert pel concert" organitzat per Esquerra Republicana de Catalunya i on aplegà més de 100,000 persones, un cop més.

Porrera i Nu són els seus dos propers treballs que marquen una línia més intimats i menys apocalíptica de l'artista. En el primer treball explica com veu el món des de Porrera a través de diferents històries inspirades en les seves vivències. En Nu El 1999 apareix al mercat discogràfic el seu nou treball 9 amb nou històries d'amor, política i a la crítica social.

Especial menció mereix la seva actuació en homenatge a Carles Sabater que es realitzà al Palau Sant Jordi, amb el tema Cançó de Nadal del grup Sau i el 2 de Juliol acudeix al Palau Sant Jordi per actuar en el macro-concert "Catalunya x Kosovo".

El 6 de maig del 2000 estrena a la Plaça de Bous de València, la cantata que titula Germanies, en la que ha col·laborat, en l'elaboració dels textos, en Miquel Martí i Pol. L'escenificació destaca pel seu caràcter innovador, amb l'acompanyament d'una banda integrada per 15 músics, la participació de la cantant cubana Lucrècia, del contratenor Xavier Torra i d'una coral formada por 200 nens de diferents agrupacions corals de Catalunya, el País Valencià, Mallorca, Perpinyà i Fraga. Aquest espectacle es repetirà al nord a Barcelona en un altre data clau: l'11 de setembre.

Fidel a la seva lluita, el 2002 el cantautor Lluís Llach prengué paper actiu en la contracimera de Barcelona i en els actes de rebuig al PHN on va tenir un record molt especial pels sindicats de la Policia Nacional que es van manifestar dies abans a Barcelona al ritme de L'estaca: "prohibeixo tornar a utilitzar-la mai més ... veient actuar els policies nacionals en la cimera de arcelona els desautoritzo per utilitzar aquesta cançó. No els dono ni permís intel·lectual, ni els cedeixo drets d'autor perquè la tornin a utilitzar mai més, ni ells, ni els Mossos d'Esquadra, ni la policia urbana".

La lluita continua i amb gent com en Llach no podem perdre!

Part d'aquesta informació ha estat facilitada pel Josep Maria Vileu per la seva web.