Sau
No
puc deixar de fumar (88). Àud-Vis. Sarr.
Per la porta de servei (89). Picap
Quina nit! (90). Picap
Els més gran dels Pecadors (92). EMI
Concert de Mitjanit (93).Directe. EMI
Cançons perdudes 1986-1995. EMI
Junts de nou per primer cop (95). EMI
Set (97). RCA
Bàsic (97). Picap
Amb la lluna a l'esquena (98). Fanàtic
Un grapat de cançons per si mai et
fan falta (02). Picap
Era la nit de
cap d'any 87-88 a les 00:02 quan el Mikimoto va punxar per
primer cop la cançó Sense estil, hores després de mesclar-se,
d'un tal grup Sau que cantava en català. Era el seu primer
disc No puc deixar de fumar. Des del primer disc Sau
va destacar per ser el grup Pop català per excel·lència. Cançons
que relataven desenganys i encerts, però sobretot sentiments
amb un estil pop que, personalment, no he pogut trobar mai
en cap altre grup. Algú els ha comparat amb els Police
o els Manhattan Transfer tot i què, amb perdó, son
grups que jo no suporto i, en canvi, els Sau m'encanten així
que no hi crec en aquestes comparacions. Tenen un estil propi!
El seu segon disc Per la porta de servei
és rodó i, al meu parer el millor! Màgic
Whisky, Qüestió de knack, No
he nascut per militar, Deu mil anys i un dia i, sobretot,
Només ho faig per tu. Són totes
elles cançons potents i irrepetibles que a mi, com a milers de persones,
ens han posat el pèl de punta tants cops.
Quina nit! fou el disc de l'explosió! amb ell i amb el
seu single És inutil continuar, rodat a
mig món, van arribar al públic de masses que va fer que anessin
a fitxar EMI. És un disc menys pop però més rodó, amb cançons
que s'han tornat l'himne de tota una generació com va ser
Boig per tu, per mi la
millor cançó d'amor i del rock català. Altres com Perestroika o Encara
que siguin de bar són veritables meravelles tant
pel que fa a la música com les lletres. Per cert, pels que
en els seu moment dubtaren de la veritable intencionalitat
i significat d'aquesta darrera cançó, les proclames i cançons
com L'Onze de Setembre varen dissipar-ne els dubtes.
L'èxit que obtenen amb Quina nit!
els portà a consolidar-se com la primera banda de la nació catalana; lloc
que, amb el beneplàcit d'Els Pets,
ja mai més deixarien i que els dugué a fer concerts massius com els de
Vic o el ser els caps de cartell de la Merçé congregant més de 200,000
persones.
Amb El més gran dels pecadors, comença ja
la evolució cap a un estil més roquer que és consolidarà amb Junts de
nou per primer cop i altres.
El més gran dels Pecadors
és un disc doble realment ambiciós que aconsegueix en un alt
grau el seu objectiu. Tren
de Mitjanit, Això es
pot salvar, La cançó
de la noia de l'altre cantó del Bar o Me'n torno a Sau són cançons que confirmen
el seu só apocalíptic i ara molt més rock.
Set surt al mercat el 96 i, com diu el mateix
nom, és el setè disc de la banda i la confirmació d'aquesta nova tendència.
Amb Bàsic, els Sau es llencen de
gira pel centre d'Europa. Tot i això, val a dir que l'èxit de Quina Nit
ja no el tornarien a repetir i és lògic doncs progressivament varen abandonar
l'estil que els feia diferents, aquell pop dolç i modern que semblava
que no inventava rés però que si més no res definitivament especial.
El
seu últim treball Amb la lluna a l'esquena aparegut
el 98 marca una línia més acústica, tendre, pessimista, madura
i, al meu parer, excessivament relaxada però carregat de bones
melodies i cançons sense renunciar a res. Tot i ser un enamorat
dels seus primers discos, Tothom vol el que no té,
A prop del mar i Ja
no hi ha trapezistes son proves que demostren que
aquest és realment un molt bon disc. Òbviament no falta la
versió de Deprimit, tot i que aquesta versió està
a les antípodes de les antecessores.
Sincerament, tots són discos molt bons i em
rebenta l'etiqueta de grup de jovents que se'ls hi ha posat. Musicalment
tenen una qualitat difícil de trobar enlloc, les lletres estan molt treballades
i plenes de sentiment i el directe... perfecte! sinó que els hi preguntin
a les 200,000 persones que vam assistir al seu concert de la Mercè.
Malauradament però el dia de San Valentí de fa 10
anys, quan arreu del planeta es celebra el dia dels enamorats, el Carles
a Vilafranca ens va donar el darrer 10% del seu amor. Com ell diu, ja
no sé que més ens pot donar. Fins sempre Carles!
|