La Maqueta (86 +o-)

Els Pets (89). DiscMedi

Calla i Balla! (91).DiscMedi

Fruits Secs (92). DiscMedi

Brut Natural. DiscMedi

Vine a la Festa. DiscMedi

Bon Dia (98). . DiscMedi

Sol (99). DiscMedi

Respira (01). DiscMedi

Malacara (02). DiscMedi

Agost (04). DiscMedi

Com anar al cel i tornar (07). DiscMedi

Bon Dia (08). DiscMedi. Edició especial 10è aniversari

Encara recordo el primer cop que vaig aconseguir escoltar "La maqueta" i em vaig quedar prendat del rock agrícola. Els meus amics es partien... però ves per on es van fer famosos i van triomfar (amb aquest nom... sol podia passar a una terra amb una cultura tant escatològica com és la nostra).

Els Pets és el seu primer disc i, tòpic dels tòpics, un dels millors. Mescla de rockabilly, ska i música de festa això sí, sempre reivindicativa i amb una potent secció de vent. Eren el grup musical més polític del moment que reivindicava que No hi ha prou amb ser Català, totes les virtuts de la Terra Tarragonina en front de la capital olímpica i que es sent quan En tinc disset. Però darrera d'aquesta imatge de grup patxanger, esbombada per ells mateixos, hi ha molt més, podem trobar des de les influències dels The Jam, Pixies, Specials fins a Billy Bragg, gairebé rés! (per cert tios molt morro això de colar-se al concert del Billy a Barna!).

Com diu el seu segon disc Calla i Balla! és la resposta a les crítiques que van rebre per cantar en català i ser de poble. S'ha acabat és, amb diferència, la seva millor cançó i Tarragona m'esborrona la més corejada! L'estil... continua sent el mateix però ara amb un to més festiu encara ! Per cert, desprès d'aquest disc, el segon guitarra Ramon Vidal deixa el grup i Marc Grau el reemplaça (opinions hi ha per tots els gustos!).

Fruits secs és un disc... correcte però rés més! Tot i així aconsegueixen congregar més de 150,000 persones arreu dels Països Catalans. Però aquest esllavissada és esmenada amb escaig amb el seu disc Brut Natural on cançons com Pantalons curts i els genolls pelats o Jo vull ser rei els tornen a posar al seu lloc!

El seu directe és collonut, la seva empenta es contamina al públic amb cada cançó i es força estrany no veure a tota la gent botant tot el concert! Si ho vols comprovar, escolta Vine a la festa!. Atenció a les cançons Núria i la versió Ulls de color mel.

L'any passat van treure el seu últim disc. I ara si que el canvi d'estil cap al pop anglès és patent. Bon Dia, la cançó que dóna títol al disc, a mi hem recorda als Echobelly. Malgrat tot és un molt bon disc com demostra el fet que en van vendre més de 90.000 còpies sent el disc més venut del rock en català! però esperem que no es tornin massa madurs!

Per cert que el nou treball dels Pets, que en paraules del Lluís Gavaldà, és molt més madur i transcendent; més pessimista pel que fa a les lletres que els seus darrers treballs però amb el mateix só Pets de sempre; això sí el single promocional recorda bastant el Brit-pop i el seu títol... SOL.

El disc va sortir el dia 21 a la venda amb més de 40,000 còpies emmagatzemades a les tendes de música d'arreu de Catalunya i una extensa gira on t'asseguro que ells no es trobaran pas sols.

Si intentéssim classificar les cançons del disc, fàcilment trobaríem dos blocs clars: un que podríem etiquetar de més brit-popero i un de Pets tradicional. Del primer grup És hora de tornar a casa, i Tantes coses a fer en són els millors exemples i, del segon, La vida és bonica (però complicada), Por o Gran (em recorda un parell de centenars de cançons seves).

Amor però sobretot amors trencats i depressió és la línia central de les cançons d'aquest disc. Om diria que no ha estat un bon any pel Lluís a nivell personal... Tot i això també trobaràs algun crit d'alegria -Tantes coses a fer- i de ràbia del que va ser i no és el nostre poble -Què ens queda?-.

Un disc molt bo amb unes lletres molt però que molt maques i treballades, que trobo que supera amb escreix els seus treballs més recents. Per quedar-me amb alguna cançó em quedaria, sense cap mena de dubte, amb La vida és bonica (però complicada) i No tornaràs. Definitivament no és quedaran sols a cap concert!

Respira és un dels millors discos dels Pets, un treball que supera els darrers amb escreix i, no era pas fàcil. És un disc molt complert i madur que culmina el canvi iniciat amb Brut Natural. Ells mateixos el defineixen com un disc que representa el que ells senten quan surten al carrer, oposadament a Sol molt més intimista. No hi falta la 'tradicional' cançó Gent Gran i la cançó que està destinada a ser el hit Hospital del Mar sorprèn per la combinació d'una música viva amb una lletra realment trista. Estúpidament feliç, al millor estil Cervesa, nenes i rock seria l'altre cançó més ballable del disc. O sia, un pas més en la banda més famosa del rock català, l'única contractada pels tres grans festivals de l'estiu 2001 -Senglar Rock, el Rebrot i, sobretot, Arbúcies de les JERC-. A finals del 2002 la banda de Constantí va treure al mercat el seu primer gran recopilatori: Malacara.

Ni Lluís Gavaldà, ni Joan Reig ni Falin Cáceres han nascut a l'agost, però aquest mes de ple estiu és el títol del seu nou treball, un disc que ja ha arribat a les botigues de discos i que inclou dotze cançons que són com un caramel de cafè: un embolcall atractiu i que promet dolcesa i un cor amargant de lletres àcides. "Sempre hem volgut jugar amb aquest contrast, però amb Agost hem arriscat més, hem intentat no amagar les nostres febleses i reflectir l'estat d'ànim que pots tenir durant un mes", explica Lluís Gavaldà, la veu d'Els Pets. Hi ha cançons nostàlgiques, combatives, d'amor, però, a més, el grup de Constantí ha creat un disc en què els diferents temes tenen a veure els uns amb els altres. "Fins i tot hi ha cançons que són l'altra cara de la moneda". A Per què no vens? el protagonista repeteix vint-i-dues vegades per què no ve la persona que s'estima, mentre que Bocins de tu explica l'alegria que demà arribi el teu estimat. La colla parla amb melangia d'aquells amics que quan els trobes pel carrer promets trucar-los l'endemà, però mai ho fas, mentre que a Descafeïnat es fa referència a una d'aquelles amistats que tenies de petit i que ara t'adones que és millor haver-lo perdut de vista perquè ha traït tots els ideals que tenia.

Agost és el desè disc d'Els Pets, un grup que no ha notat la davallada del rock català i que ha anat mantenint una línia ascendent al llarg de la seva trajectòria, cosa que, segons Gavaldà, "és un miracle que fa que cada dia quan em llevo em fregui els ulls per veure si és veritat o no". I és que Els Pets no són un grup gaire mediàtic, no juguen a ser nens guapos i no tenen una discogràfica avesada a fer grans campanyes de publicitat. El seu èxit és deu a aquesta barreja de música pop i lletres humorístiques i de rerefons profund que arriben al jovent, perquè segons Gavaldà no és cert que la gent jove sigui incapaç d'entendre segons quins temes. "Jo crec que és un tema més de sensibilitat que no pas d'edat, conec gent jove molt intel·ligent i gent gran ruca i molt cretina", afirma el cantant, que, com diu Pep Blay al llibre Els Pets. Cara a cara, té "un humor molt britànic, entre Mister Bean i Trainspotting".

Com anar al cel i tornar és l’onzè disc de la banda, que ha sortit al mercat el passat 2007. Aquest disc marca una inflexió del grup. Aquest treball produït per Brad Jones conté 12 temes d'una sonoritat consistent. Per molts grups seria un bon treball, pels Pets que ens tenen acostumats a sorprendre’ns un cop i un altre aquest disc arriba a l’etiqueta de correcte i prou. No és que sigui massa tou i empallegós, que ho és, sinó que no aporta rés de nou a la banda. El single del disc XL, la cançó Parla i L'amant que no toca són les peces més destacades però ni de lluny arriben al nivell de les cançons de discos com Brut Natural o Agost. Hi ha qui diu que han abandonat l'esquema clàssic de la cançó pop per bastir les peces d'un to més orquestral i acostar-se més a les bandes sonores, agafant com a referent alguns treballs d'Elvis Costello. Qui redacta aquesta crítica no ho veu per enlloc això. Sap greu fer una crítica així d'un grup tant important però malauradament, per això mateix, ens esperàvem molt més. El 2007 deixarà com anècdota el concert d'Els Pets a Second Life, accessible només a través d'internet.

Cap a finals de 2008, el grup va treure al mercat Bondia. Edició especial 10è aniversari amb l'objectiu de retre tribut al seu disc més ben rebut pel públic.