Sopa de Cabra

Sopa de Cabra (89). Salseta Discos

La roda (90). Salseta Discos

Ben endins (91). Salseta Discos

Somnis de carrer (92). Salseta Discos

Mundo Infierno (93). Ariola

Al.lucionsi (94). Ariola

Ssss... (96). Ariola

La nit dels anys (97). Música Global

Nou (98). Música Global

Dies de carretera (00). Música Global

Bona nit malpaarits! (02). Música Global

El llarg viatge (03). Música Global

Aquest grup gironí que es van autobatejar amb el nom d'una cançó dels Rolling Stones van treure el seu primer treball a finals dels vuitanta. Des d'un primer moment el grup va trobar un gran coixí de seguidors al Principat; era l'època daurada dels kumbaias als Països Catalans i ells eren la seva banda sonora.

El seu primer treball, Sopa de Cabra, va trencar totes les expectatives i el seu èxit va ser aclaparador. La gent volia un grup decent que fes rock en català i allà eren ells amb el seu Empordà, tema que es convertiria en himne de tota una generació. Altres cançons que d'aquest primer treball que es convertirien en clàssics de les discoteques foren El boig de la ciutat, No hi ha camí i la polèmica cançó entre tants pares i mares de família, ara en castellà, El sexo (que me hace feliz).

La Roda, ara ja íntegrament en català, va ser la seva confirmació amb temes com El carrer dels torrats, Mai trobaràs o Tot queda igual que els portaria a fer un fotimé de concerts arreu del Principat i a consolidar el que era el naixent rock català. Aquest és un disc molt a l'estil dels Stones, més ambiciós que el primer i segurament el millor de la banda. Tot i això el públic comença a revelar-se contra ells per les seves crítiques al rock català i l'independentisme català al que titllen de "pueblerí"... la resposta va ser clara i dura: pancartes i consignes de la Sopa estrangera produeix vomitera apareixen a tots els seus concerts i allà on toquen amb d'altres grups catalans com a Vic arriben a ser apedregats.

Ben Endins és el seu directe. Va ser enregistrat a la sala barcelonina Zeleste davant d'un públic completament entregat.

Mundo Infierno és el primer disc que treuen íntegrament en espanyol amb l'objectiu d'incrementar vendes. Va ser clarament un desastre i inclòs el seu públic més fidel els va donar l'esquena. Van deixar de fer concerts i les seves vendes van ser gairebé nules a Catalunya i a l'estranger. De fet mai més tornaran a recuperar ni de lluny l'èxit del que havien gaudit abans tot i tornar, amb la cua entre les cames, a cantar en català. El públic no perdona!

Cal dir que és ben cert que la seva arrogància i despreci cap el seu públic, que per molt que no els agrades si els van portar a dalt de tot era per la seva qualitat però també per que cantaven i s'expressaven en la seva llengua. Tot i això no podem oblidar que van ser un dels grups, tot i que sigues per interès propi, que van ajudar més a popularitzar el rock català i els hi desitgem el millor, començant per celebrar el seu disc d'or (50,000 còpies venudes) del seu darrer treball Nou, de fet el seu millor disc!

Dies de Carrtera es un recopilatori dels temes antics dels Sopa de Cabra que inclou a més tres dels seus èxits més coneguts que mai havien estat editats en directe i que varen ser enregistrats en el mateix concert de Ben Endins. Totes les cançons han estat remasteritzades per millorar la seva sonoritat essent un bon treball per reconciliar-s'hi amb aquesta banda gironina.

Ara el 2002, la banda ha posat fi a la seva carrera i malauradament els seus fans han de plorar no sols per la seva desaparició com grup sinó d'un dels seus membres més carismàtics. Tot i això ens deixen el seu darrer treball Bona nit malparits! L'últim concert. Dedicat a en Ninyín, és un recull dels tres últims concerts que van oferir a la sala Razzmatazz de Barcelona, i que demostren l'energia dels directes de Sopa.

El novembre del 2003 la banda ja dissolta continua munyint la vaca i treu un DVD i CD amb cançons gravades en format acústic a L’Espai amb un octet de corda. El DVD inclou: 18 videoclips (tots els de la seva historia), dos documentals, imatges inèdites de la seva última gira, un homenatge a en Ninyin, fotos de la seva història, fotos de L’Espai, el concert i moltes més coses. El llarg viatge és una nova manera d’escoltar algunes de les millors cançons de Sopa de Cabra en un format totalment diferent del que ens tenien acostumat. Potser si que ja estan fent un gra massa, ja van tres discos recopilatoris des de que van decidir separar-se, a aquest ritme trauran més discos dissolts que no pas quan eren una banda "normal".

Però afortunadament el trajecte continua amb els Gerard Quintana en solitari i la resta de la banda creant Kabul Babà. Molta sort.