Companyia Elèctrica Dharma

Diumenge (75)

L'Oucomballa (76)

Tramuntana (77)

L'Angel de la dansa (78)

Ordinàries aventures (79)

L'Atlàntida (81)

Al Palau de la Música amb la Cobla Mediterrània (82)

Catalluna (83)

Força Dharma! Deu anys de resistència (85)

No volem ser (86)

Homenetge a Esteve Fortuny (87)

Fibres del cor (89)

Tifa Head (91)

Que no es perdi aquest so (93)

20 anys de la Companyia Elèctrica Dharma (94)

El ventre de la bèstia (96)

Racó de món (98)

Sonada (00)

Llibre Vermell (02) 

Dharmasseria (04). Discmedi)

A l'igual que amb el Lluís Llach, hem trigat força en incorporar la Companyia Elèctrica Dharma al nostre projecte degut a l'extensió de la seva obra (19 treballs).

Originaris de Sants, els membres originaris de la companyia i membres de la família Fortuny-Guarro es mouen des de ben petits en un ambient marcat per l'escoltisme i els cabells llargs en la llarga nit del franquisme i que marcarà per sempre més la seva trajectòria musical rebel i catalana on la música popular té un pes important.

Autodidactes, la companyia prefereix l'aventura dels escenaris a l'academicisme de les aules i s'inicien fent versions dels Beatles i els Stones amb un trio format pels germans Fortuny: Esteve a la guitarra, Joan al baix i Josep a la bateria. Més tard s'incorpora Carles Vidal al baix i Jordi Soley als teclats mentre el Joan es va passar al saxo soprà. El resultat? una comuna i el seu primer treball: Diumenge compost per 9 peces.

Inicialment molt influenciats per Miles Davis, els Stones o els Beatles el seu estil evoluciona cap a l'autenticitat: so autòcton i mediterrani. A l'estiu del 1975, es donen a conèixer a nivell de tot l'Estat Espanyol després de participar en els festivals de rock de Burgos i Canet, en el darrer amb 50.000 espectadors. Era el seu moment àlgid essent una peça bàsica de l'anomenat rock laietà.

Un any després i fruit de la trobada amb Els Comediants, la Companyia Elèctrica Dharma treu L'Oucomballa copçant l'essència d'aquelles celebrades actuacions conjuntes, una excitant barreja de rock, aires de festa major, cercaviles, envelats i focs de Sant Joan.

El 78 i davant 9,000 persones, la Dharma presenta L'Àngel de la dansa. Aquesta serà la darrera actuació de Jordi Soley, que deixa el grup. Amb Ordinàries Aventures hi ha un petit replantejament i es dona més pes a les veus i les lletres i s'incorpora en Lluís Fortuny als teclats i la trompeta. L' Atlàntida és el següent treball i actuen a les Festes de la Mercè de Barcelona davant de 100.000 espectadors.

Catalluna amb cançons com La presó del rei de França o Catalluna continua el camí imparable de la Companyia Elèctrica Dharma per arribar a Força Dharma!, Deu anys de resistència. Aquest darrer treball creat per celebrar els 10 anys de la banda torna a trencar esquemes molt influenciat per les sonoritats africanes.

No volem ser (86) és un treball en directe enregistrat a Barcelona i que inclou cançons de clar compromís independentista com: Catalonia is not Patagonia, País mediterrani, La cosa està negra, Cants impotents!, No volem ser o Correfoc.

Malauradament el 86 mor l'Esteve Fortuny i el grup es dissol. El 12 de març del 1987, ofereixen una única actuació al Palau de la Música com a homenatge al seu germà i amic desaparegut, on interpreten majoritàriament les cançons que formen Homenatge a Esteve Fortuny, un conjunt de composicions simfòniques del guitarrista, inèdites fins aleshores. Paradoxalment, aquest treball suposa la incorporació de la Maria Fortuny al grup.

Fibres del cor és la seva reaparició que no deixa de ser un segon homenatge al desparegut Esteve incorporant moltes de les seves melodïes inèdites. 

L'any olímpic presenten en públic Tifa Head i, un any després, apareix Que no es perdi aquest so, un disc en el qual treballen amb melodies medievals del Llibre Vermell de Montserrat, tot un retorn a les arrels.

El Sant Jordi del 94 la Companyia Elèctrica Dharma convoca més de 18.000 persones en el Palau Sant Jordi de Barcelona, per celebrar els seus vint anys de música amb moltes col·laboracions de: Maria del Mar Bonet, Cae Ma Deila o la Cobla Mediterrània fins Sangtraït (Ciutats!), Els Pets (Esperant l'autobús) o Sau (Muntanyes russes). Fou una demostració que la Companyia Elèctrica Dharma continua tan actual com mai mostrant que tenen un só únic i inconfusible sent una de les propostes mes exportable amb el convenciment que només la música que beu de la terra pròpia pot esdevenir universal.

El ventre de la bèstia és un cant contra la globalització i les imposicions, i Racó de món són els seus posteriors treballs.

Ara el 2002, la Companyia Elèctrica Dharma torna cap el Llibre Vermell de Montserrat i treu al mercat El Llibre Vermell combinant en 10 cançons la música ancestral amb les seves composicions i improvisacions. 

La Companyia Elèctrica Dharma ha publicat el seu vintè disc Dharmasseria (Discmedi) coincidint amb els seus 30 anys d'existència. Totes les cançons del nou treball són cantades, excepte la que el tanca, "Catalluna (la sardana)", l'única que fa referència a les tres dècades de vida del grup. Aquesta peça l'ha compost Jordi Molina a partir dels temes "La presó del rei de França", "Catalluna" i "Ball llunàtic-toc", i és interpretada per la Cobla Mediterrània en solitari.

Ja som moltes les generacions hem cridat Força Dharma! però ells continuen allà i amb la consciència ben activa lluny de la menjadora i la mediocritat. Força Dharma!

Management: Produccions Musicals TAGOMAGO, SL Tel/fax: 93 422.53.71· Mòbil: 639.67.13.10 · ced@ladharma.com Teresa Baltar Manager Personal