rock catala rock paisos catalans botiboti.org
rock catala rock cátala música en català pop català poprock català
rock catala rockcatala botiboti.org  poprock catala pop català  independència  catalunya
rockcatala catalunya musica catalunyarock rock catala independencia rock català poprock catala Inadaptats Obrint Pas poprock català independencia Països Catalans ska oi punk música rock pop discs discografiques botiboti concerts acords grup grups 080 8 mil·límetres adrià puntí agraviats ai ai ai al-mayurqa al tall antonia font aquitamxé atzukak avalots bajoqueta rock berta biel majoral brams cap on'nam cheb balowski companyia elèctrica dharma conrad son the porno band crit de lluita
rock catala
rock catala 080 8 mil·límetres adrià puntí agraviats ai ai ai al-mayurqa al tall antonia font aquitamxé atzukak avalots bajoqueta rock berta biel majoral brams cap on'nam cheb balowski companyia elèctrica dharma conrad son the porno band crit de lluita
denit dept desperdicis clínics doctor calypso dusminguet el gitano de balaguer els pets feliu ventura fes-te fotre flac fora des sembrat four on six glaucs glissando gossos gra fort gums ham de foc hèrzia inadaptats inèdits ja t'ho diré jaume escala joan amèric joan cardoner josep maria cantimplora josep thió karda fàstic kabul babà ki sap kitsch kop la carrau la madam lax'n'busto les pellofes radioactives lluís llach los carburos miquel pujadó mai toquem junts mala sang matamala mesclat mount zion munlogs no nem bé objectes perduts obrint pas ocults opció k-95 oprimits pep sala petit fours pilseners pixamandurries els pixess pomada quimi portet quim mandado red banner revolta21 roger mas sangtraït sanpedro sant gatxo sapo sau skaband malajunça skamot roig skaparàpid skatalà sopa de cabra street bastards tancat per defunció terratrèmol the companys tinc ladilles tipuaixí umpah-pah whiskyn's

Obrint Pas

La revolta de l'ànima. 45 revolucions

Obrint Pas (99). 45 revolucions-Propaganda

Terra (02). Propaganda

La Flama (04). Propaganda

obrint pas

En moviment (05). Propaganda

Benvinguts al Paradís (07). Propaganda

'Obrint pas, continuem avançant, recuperant el somni que tots hem somniat'

Així és com és defineixen els Obrint Pas, un grup de joves del País Valencià.

Obrint Pas va aparèixer a València amb l'objectiu d'omplir un buit musical al sud de Catalunya. Així aquesta banda que té els Negu Gorriak entre d'altres referents abarca tot un conglomerat d'estils des d'ska fins el hardcore i tot barrejat amb música tradicional.

Al seu treball La revolta de l'ànima tot i que al Xavi, el compositor del grup, no li agrada recórrer a lletres plamfetaries sinó més aviat lletres creatives és fàcil de desxifrar la temàtica de les seves cançons. Ells disfruten tocant però alhora volen aprofitar-ho per reflectir tot allò que els passa com a joves catalans de València. Els components dels Obrint Pas reneguen de viure d'esquenes a la seva realitat i s'impliquen tant com poden fent que el seu missatge arribi a quanta més gent millor. No són un grup polític però sí que són un grup de música marcadament polític format per gent que te la seva individual forma de pensar però que comparteixen el fet de ser joves independentistes i revolucionaris.

Del seu genial disc La revolta de l'ànima, reeditat per cert amb col.laboració amb el segell compromès Propaganda; cal destacar la frescor de les seves cançons, veus, raggamuffins i ritmes africans. La revolta de l'ànima, som més, els crits de la terra, el ritme de la gent i Àfrica són les cançons d'aquest disc on cadascuna aporta quelcom de nou i no poguent-se prescindir de cap.

Veritables danses de guerra al só de dolçaines. Les dianes de les seves lletres: l'atac a la terra i les lleis de mercat. Una única crítica, cinc cançons se't fan massa curtes i quan més gaudeixes de l'àlbum va i s'acaba... però per sort comencem segle amb nou CD dels Obrint i amb... onze cançons!!

El segon treball s'anomena com ells mateixos... Obrint Pas i és tota una sorpresa ja no sols pel nombre de cançons sinó pel seu estil i la presència de mitjans. En Obrint Pas la temàtica de les lletres es manté intacte però els ritmes maduren, s'endureixen i opten per marcar diverses línies musicals ben diferenciades dins del mateix treball.

En un grapat de cançons s'allunyen, potser un pel massa pel nostre gust, dels seus raggamuffins inicials per apropar-se al hardcore. El primer cop que vaig sentir la primera cançó vaig tenir aquella sensació que allò em recordava quelcom que ja havia sentit abans, un só i ja està... els Bad Religion, sens dubte! Les línies de guitarra son molt similars alhora que les percussions, la veritat no podem dir el mateix de les dolçaines. Cada cop, Telefeixisme, Temps d'esclatar i Continuant avançant són mostres clares que no feien més que confirmar aquesta impressió inicial.. la més important.

Però tranquils que sol cal que escolteu Sota el seu cel, Quan no ens quede res i Trencar el silenci per gaudir dels Obrint de sempre. Trencar el silenci és definitivament la millor peça del disc, suposo que també influeix la simpatia que ens desperta les referències al gran Tio Canya i que sia el més pur estil Obrint. Quan no hi ets, un cant pels presos polítics que continuen a les presons espanyoles i d'arreu, és un reagge d'allò més caribeny.

I arribem a la tercera via, que és una combinació de les dues anteriors i No tinguis por n'és la millor mostra... hardcore i dolçaines per la puresa de l'amor i la lluita de tots aquells que són maltractats i que tant cops ens creen aquelles contradiccions internes quan ens veiem abocats dins l'espiral de l'odi. No tingues por... és la confirmació a ritme de reagge d'aquesta tendència... cap agressió sense resposta!

Finalment el CD acaba amb Punt de Mira, un homenatge conscient o inconscient, als Negu Gorriak, i la seva cançó Pistolaren Mintzoa de la seva obra mestra Borreroak Baditu Milaka Aurpegi. De fet la seva admiració cap els Negu també es mostra en el seu directe on solen fer versions seves de Sarri Sarri entre altres. I parlant de concerts, el directe dels Obrint Pas és actualment i sense dubte un dels tres o quatre directes més impactants de tot l'estat. Pura energia i dolçaines que et faran saltar sense parar coneguis o no la seva música.

L'abril del 2002 Obrint Pas treu el seu darrer treball al mercat: Terra que és presenta oficialment a la sala Bikini de Barcelona un parell de mesos més tard. Editat per Propaganda, el treball compta amb 13 cançons.

Que ningú s'enfadi però amb Terra aquesta banda del sud s'ha confirmat indiscutiblement com la millor banda de combat rock en català. Objectiu que no era pas fàcil davant de companys com Brams, Inadaptats o els dissolts (que no auto-dissolts) Kop. Únicament és criticable de la banda el fet que de tant en tant combinen actuacions impecables amb més fluixes.

Terra és un recull de temes compromesos amb lluites d'aquí i d'allà com demostren Fuster i Sense terra. La primera cançó fent referència a un dels autors valencians més compromesos amb els Països Catalans mentre la segona fa referència al moviment dels sense terra que es veuen obligats a ocupar les terres dels patrons americans per subsistir-hi. Un CD de só més treballat que l'anterior però amb un contingut polític encara més marcat. Les dolçaines continuen gaudint d'un pes preferent en el conjunt del ritmes, uns ritmes molt molt ballables i enèrgics. Contràriament al que és podia esperar d'un disc d'inspiració americana, els ritmes caribenys són afortunadament força absents i els Obrint mantenen el seu estil propi i immaculat. Volien fer un disc que recollís el costat bàsic del grup, la forma de ser, pensar i compondre les cançons utilitzant el concepte de terra en moltes cançons i serveix de nexe d'unió. El millor treball dels Obrint Pas.

És difícil quedar-se amb 1, 2, 3, 4 o 10 cançons del disc doncs totes són rodones. Tot i així, és cert que en tots els seus concerts les més ballades són Més lluny i El cant dels Maulets. Aquesta darrera peça que ja portaven molt de temps tocant en directe ara es gravada amb els seus creadors i, també valencians: Al Tall.

La banda valenciana d'ska i fusió tradicional ha preparat un nou espectacle per a la gira preparada per aquest 2003: Obrint Pas en directe 2003. El divendres 21 de març es donà el tret de sortida al tour a la sala Razzmatazz, un concert de presentació on s'estrenarà el nou format de d'espectacle. Obrint Pas sortirà a principis d'abril en gira europea visitant Alemanya i Itàlia per continuar amb l'Obrint Pas en directe 2003 a la tornada a la península amb actuacions a les Festes de Gràcia, festival 20 anys de TV3 o al Mercat de Música Viva de Vic.

Després de les més de 12.000 còpies venudes del seu últim treball (Terra, Propaganda pel fet! – 2002), la banda valenciana Obrint Pas ja té llest el que serà el seu nou àlbum: La Flama.

Després de la gira més llarga de la història del grup, més de 70 concertes en un any,  Obrint Pas enregistra el seu nou disc: La Flama. De nou el grup treballa amb BVA Triku però ara incorpora el treball de Kaki Arkarazo, guitarra i tècnic de Negu Gorriak i un dels principals referents del grup.  La Flama s'enregistra a l'estudi que Arkarazo té a  les muntanyes d'Andoain i compta amb la col·laboració de tres ànimes germanes de la formació: Feliu Ventura, Carles Belda i Manoli Alàndes.

La Flama recull el testimoni de l’anterior àlbum dels valencians: al nou disc hi trobareu noves canonades i himnes amb la dolçaina tant present com sempre, recolzada per una ferma secció de vents i una base rítmica molt compacta. La presentació de La Flama arriba en digipack amb pòster de regal en una edició limitada, que serà seguida per una altra tirada de CDs amb format estàndard. Destaca la versió d'Itxoiten és una cançó que significa molt per al grup i qué també és una manera de citar Negu Gorriak, que han estat i són una base fonamental de la seva música.

Atenció, com sempre, a la imatge del disc: en aquesta ocasió, Marc Guardiola (bateria del grup i dissenyador) ha apostat per aplicar noves línies gràfiques a la contundència i expressivitat del grafisme republicà i soviètic.

En paraules dels Obrint Pas: "Terra era un disc molt conceptual que girava entorn de la idea de les arrels. Volíem reflectir d’on veníem, com a persones i com a grup. A més, era un disc amb un so més cru i bàsic. La flama també té aquesta idea conceptual i per a nosaltres representa un pas endavant en el camí de Terra. La flama és el foc, l’acció, la memòria, l’homenatge als que ja no hi són, el sentiment que mai s’apaga, que es relleva i es trasllada a través dels temps".

El 2005 el grup es despenja amb un gran disc en directe anomenat En moviment que inclou una hora i mitja de música i més de dues hores de vídeo del memorable concert del 30 d'abril del 2005 a València. Més de 300 col·laboradors en una nit plena de festa, energia i compromís on Obrint Pas celebrà els seus 12 anys de trajecte. No hi van faltar amics com Al Tall, Fermín Muguruza, Dj Chola, Feliu Ventura, Miquel Gil, Àlex d'Inadaptats, Joan Garriga de Dusminguet, Titot de Brams, Soul Atac, La Gossa Sorda, Mugroman, Odi i la Xafigà així com la Unió Musical La Raboseta d'Otos. Un treball contundent que resum la trajectòria del grup amb un directe exquisit.

El 2007 surt el disc Benvinguts al Paradís que incorpora un DVD amb un documental de 57' sobre la gravació al mas de Cinctorres (Els Ports), produït per Josep Pitarch i la gravació de l'Internacionalista Tour 2006. Benvinguts al Paradís és un treball especialment prolífic amb 18 cançons que enganxen des del primer moment i de les que no hi ha ni una que en puguis descriure com de nivell no alt. És un disc compromès i mestís amb una millora de la sonoritat i producció del disc evident si el comparem als anteriors. Mestís perquè per exemple incorpora instruments com els llaüts, trikitixas, txarangues i buzukis entre d’altres. És un disc altament recomanable que tot ell sona a directe. L'Avui a través d’una enquesta va decidir que era el millor disc del 2007 i no els falta raó. Obrint Pas és amb quinze anys de vida probablement la banda catalana més innovadora i en forma del moment.

 

Obrint Pas està format pel Xavier, guitarra i veu; Josep, baix; Marc, bateria; Miquel G., dolçaina, veu i percussió; Robert, guitarra; Miquel R., veus i teclats.

Contacte: 938726056


grups | acords | fòrum | enllaços | botiboti.org | contacte