Feliu Ventura

L’única diferència

Estels de tela (00). 45 revolucions

Barricades de paper (03). Propaganda pel Fet!

Que no s'apague la llum (05). Propaganda Pel Fet i Claus Records.

Alfabets de futur (06). Propaganda pel Fet!

Cantant de Xàtiva que recull el relleu en la Cançó com a gènere. Narrador de la realitat que fusiona el compromís social amb el lirisme dels sentiments sense que, de vegades, s’endevinen els límits. Parteix d’allò personal i concret per convertir-lo en col·lectiu i universal. Els seus dos primers treballs són L’única diferència i Estels de tela que són el tempteig per construir una veu pròpia i particular.

Des de 1993 ha realitzat més de 400 concerts per tots els territoris de parla catalana, compartint escenari amb Vicent Torrent, Paco Muñoz, Lluís Llach, Lucho Roa, Miquel Pujadó, Toni Nicolau, Francesc Ribera “Titot”, Obrint Pas, Pomada, La Carrau, etc. Cinquè millor disc de Cançó de 2001 de la revista Enderrock i tercer classificat en el XX Festival de Todas las artes Víctor Jara de Xile el 2002. Ens presenta la Cançó com a gènere viu i no com a producte de la nostàlgia. La Cançó com a eina de comunicació, expressió i informació que es rebel·la contra les estructures imposades.

Estels de tela es va enregistrar als estudis Experience d’Alboraia el 2000. Editat per 45 Revolucions inclou poesia, música i combat amb la col·laboració de Francesc Albero (teclats), Gaspar Nadal (percussions), Pep Cuenca “Pepelu” (baix elèctric), Òscar Vila (guitarres i arranjaments) i Muriel Villanueva (veus). El treball té com a unitat temàtica els estels, símbol dels diferents alliberaments humans. Confirma la idea de l’autor: la cançó com a mitjà

El 2003 treu al mercat sota Propaganda Pel Fet el seu treball Barricades de Paper. La feina de composició de Barricades de paper l’ha portat un any i mig per poder trobar les paraules adequades i aconseguir que la música tingui un equilibri. Feliu Ventura és un artista tan sensible com crític amb una veu càlida que canta veritats com punys. Entre les col·laboracions destaquen la de Xavi Sarrià (Obrint Pas), Carol Duran (La Carrau) i Miquel Gil. La única peça no escrita per ell és Llibertat, un poema de Miquel Duran, de València, escrit l’any 38, que després de 65 anys segueix sent molt vàlid. Per evidenciar la seva actualitat hi ha introduït bases electròniques, un recurs musical cada cop més utilitzat.

Barricades de paper, un dels significats de la frase és el conjunt de propaganda impresa que s'utilitza per a informar sobre una mobilització (fulls volants, cartells, etc). Així cada cançó pren el significat de barricada, un parapet construit amb paraules i música per protegir-se i des d'on defensar-se i atacar.

És un disc que se sosté sobre quatre columnes fonamentals: la personal veu de Feliu Ventura, les guitarres acústiques, la recerca d'un ambient orgànic i, finalment, l'eclecticisme. A partir de la veu i la guitarra, la resta d'arranjaments s'han creat amb la idea de transmetre proximitat a l'oient.

Així, s'han evitat l'ús de teclats, pads, etc..., i substituit la seva funció d'embolcallament amb altres elements; les pròpies guitarres (de sis i dotze cordes) o l'acordió. En definitiva, tota una sèrie de decisions orientades a crear aquest ambient orgànic fins i tot en el mètode de gravació; meitat analògic, meitat digital.

Amb aquesta metodologia i fonamentants, sempre presents, la resta de l treball de producció ha estat obert a tot allò que suggeria cada cançó, de manera que cada tema desperte alguna sensació nova i diferent de la resta. Tot amb la intenció d'aconseguir una escolta amena i entretinguda, sense restar-li coherència i unitat al conjunt del treball.

Que no s'apague la llum, és el disc en directe de Feliu Ventura amb en Lluís Llach. El disc va ser enregistrat en directe al Gran Teatre de Xàtiva el 2005. El treball de 13 cançons, va ser molt ben rebut per la crítica i es presenta en format CD amb un DVD amb un concert al Palau Sant Jordi i entrevistes als dos cantants.

El 2006 i després de l'èxit de la col·laboració amb en Lluís Llach, Feliu Ventura treu al mercat Alfabets de futur. Un treball continuista amb la línia del so acústic de Barricades de paper però amb una major varietat d'estils. Un treball de clar regust mediterràni enregistat a Porrera, el poble d'en Lluís Llach, que ha participat també en tres de les cançons: El pes d’un somriure, Habitar-te i Alacant (per interior). Feliu ha comptat també amb l'ajut de Marcos Ubeda d’Obrint Pas al trombó i Miquel Gironès d’Obrint Pas a la dolçaina, Miquel Gil a les veus, Núria Lozano de La Carrau a l’acordió diatònic. Les mescles i la masterització s’han fet a l’estudi de Terrassa.

Contacte: Propaganda-pel-fet
Telf. / Fax: 938726056
info@propaganda-pel-fet.com