La Madam

Sense Pressa (87). PDI

Micos i Mones (89). Blau

1991 (91). Blau

El grup amb més glamour del panorama català! Són dels primers en aparèixer i, un altre cop, tampoc s'ha fet justícia.

Aquest grup de Sabadell toquen un Pop melòdic, fresc amb lletres realment treballades i amb un guitarra solista que és una meravella. Les seves cançons estan plenes de bones melodies, sempre ajudades de teclats, secció de vent i cors, que poden tractar des de les seves vivències amb les dones, passant per unes bones dosis de filosofia fins arribar a tributs a Lupe Dal.lí.

Van aparèixer amb el seu disc Sense Pressa quan el panorama musical català era gairebé inexistent. Però no va ser fins Micos i Mones que aconsegueixen fer-se sentir. Encara em recordo de la bona impressió que em van deixar quan els vaig veure per primer cop en directe, era l'any 90 al Born junt amb els Sau i els Sangtraït; tot i això el tipus de música que feia la Madam els impedia de totes totes tenir la legió de seguidors que tenien els altres dos grups.

Les cançons Micos i Mones, Catalina i Manuals d'amor son les millors cançons d'aquest treball. Tot i això, Els esclaus seria la peça més exitosa, tot i que com el mateix Longue reconeix... era una tonteria de cançó.

El seu darrer disc va ser el capicua 1991 i, amb diferència el seu millor disc. És un treball madur però alhora fresc i, com no, glamour 100%. però sí! hi ha moltes pedres damunt de la via i ja fa un temps que es van separar, fins i tot un dels seus membres va morir en un accident (no t'oblidem!). Tot i això, un dels seus dos cantants, el Llongue, s'ha llençat a fer carrera per la seva banda... però aquest cop més salsero i ja en porta dos treballs enregistrats. Aquests són La bèstia i Marilú.