Glaucs

Glaucs (95). RCA i Guilleries.

Simbènia (98). Magna Music

Vius (99). RGB Records

Si vols venir (00). Julio's records

Glaucs (1994-2003). Música Global

El grup Glaucs de Begur format per cinc joves, dels quals cap no arribava als 19 anys Jofre Bardagí -veu-, Lluís Alsina -guitarra solista-, Eduard Font -guitarra rítmica-, Angel Valeni -bateriia- i José Luis Vadillo -baix- es va formar el 1994 tot i que ammb un nom més explícit: Pene's in Fronteras. Tot i això no trigaren en cercar un nom més escaient i un cop es prenen seriosament el grup i creen temes propis es passen anomenar-se Glaucs, nom que sorgí d'una de les seves primeres composicions -Els teus ulls glaucs-.

Aquesta banda d'influències clares de Serrat, Beatles, els Aerosmith, Sopa de Cabra o els Rolling Stones treuen la seva primera maqueta No fingirem que fou un èxit fulminant i que els porta a fitxar per RCA tot i que les pressions de la multinacional per que cantessin en castellà i ampliar el seu mercat, els va fer passar per Guilleries, la companyia promocional dels Sau fins a recalar a RGB, la promotora de bandes com els Lax'n'Busto, Sopa de Cabra o els Jatu.

Els Glaucs, tot i els seus inicis prometedors amb dos treballs al mercat no es pot dir que hagi passat de ser una banda de la mal anomenada tercera generació del rock català. Potser amb un xic més de promoció arribaran al lloc que es mereixen; tot i això la crítica sembla haver rebut molt positivament el seu darrer treball Simbènia i ja han tocat al Doctor Festival Music o al Senglar Rock amb una bona acceptació.

Si estàs interessat/da en saber com sonen els Glaucs en directe, estàs de sort doncs ara, gairebé un any després de la seva actuació enregistrada al Mercat de Música Viva de Vic, Vius surt al mercat. Aquest disc no es pot dir que aporti cançons desconegudes o noves versions de la banda però sona bé. Potser no era encara el moment per atrevir-se a llançar un CD en directe al mercat i potser caldria haver-se esperat a perfeccionar el seu directe.

I arribem al nou mil·leni i els Glaucs canvien l'aposta musical per un só més guitarrer, contundent i popero. Si vols venir és el seu darrer treball, un CD força consistent amb peces brit-pop com Si no fos que mai, el més que probable hit del disc i d'altres més roqueres com Si vols venir o Saps. Un bon treball que demostra que els Glaucs, tot i el seu continu canvi de companyies discogràfiques, es troben en un bon moment. Com a col·laboradors de luxe trobaràs el Xarli Pons del Jatu i el Jimmy dels Lax'n'Busto.

Finalment no tot dura per sempre i la banda s'ha autodissolt principalment per problemes amb les discogràfiques. Hem disfrutat molt amb ells i la bona veu del Jofre. També se'n van deixant al calaix un disc en espanyol que mai va veure la llum.

Ara el 2003, els Glaucs treuen al mercat Glaucs (1994-2003) enregistrat en directe a La Mirona de Salt i que resumeix la trajectòria del grup amb 29 cançons.A més hi ha quatre cançons inèdites i un CD-Rom on es pot veure un documental sobre el grup, la seva trajectòria, video-clips. Però no us espereu la desaparició dels ses components que ja han confirmat que han muntat un grup nou i ja han composat més de trenta cançons. El nou grup malgrat tenir reminiscències dels Glaucs i mantindrà el Jofre com a cantant deixa alguns components pel camí com Lluís Alsina, peça clau als Glaucs. Ja hi ha qui parla d'uns Kabul Babà 2.

El 2007 es va tancar amb la sinceritat del Jofre Bardagí que tot just abans dels torrons i en una entrevista a La Vanguardia Digital va manifestar que "em fa por, fins i tot fàstic, veure banderes independentistes als meus concerts". Posteriorment al seu bloc va intentar arreglar la situació arran dels comentaris contraris de bona part del seus seguidors. Des del Botiboti sempre hem defensat que tothom i, especialment els grups, s'expressin i diguin allò que creuen, que la música és missatge. Així doncs no podem criticar que el Jofre fes aquests comentaris per provincians que siguin, ara bé nosaltres també tenim dret a opinar i a decidir no fer cap seguiment seu en cap projecte i de guardar els seus CD en una bossa d'on de ben segur que ja no els podrem recuperar...