Ovidi Montllor
La Fera Ferotge. (Inici-27547-Discophon). 1968 
Gola Seca. (Inici-27554-Discophon). 1969
Sol D'estiu - Single. (S-5159-Discophon). 1971
Un Entre Tants. Discophon-Ster-35. 1972
Crònica D'un Temps. Discophon-Ster-40. 1973
Alcoi. Edigsa-Cm-294. 1974
Ovidi A L'olympia. Edigsa-Cm-408. 1975
Salvat-Papasseit Per Ovidi. Edigsa-Cm-405. 1976
De Manars I Garrotades. Edigsa-Cm-426. 1977 
Ovidi Montllor Diu 'Coral Romput' De Vicent Andrés Estellés - ? - ?
Bon Vent I Barca Nova. Ariola-200186-1. 1978
4-02-42. Ariola-1980
Ovidi Montllor... Per Sempre. Medi-Blau- 1995
Recopilació - 2 Cd's 'Un Entre Tants' I 'Crònica D'un Temps' - Disc Medi-Blau-1997
'Jo sóc fill de família molt humil ,
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren. Vermella.
D'ençà d'aquesta samarreta,
no he pogut caminar per la dreta .'
 L'Ovidi Montllor és amb diferència el cantautor valencià amb més personalitat dels darrers vint anys. Versionat posteriorment per grups com Mesclat, Obrint Pas o Inadaptats l'Ovidi és part de la nostra memòria històrica.
La seva personalitat va començar a revelar-se el 1961 en la seva ciutat natal, dins de les activitats de La Cazuela. En 1964 es va traslladar a Barcelona, integrant-se en el grup "Pipironda" i altres grups de teatre independent com el de CICF (en Les Noces de Fígaro, de Beaumarchais, el 1967), i més tard amb les companyies Adrià Gual (amb la qual actuà a Venècia) i Núria Espert, al mateix temps (1968) es donava a conéixer com cantant interpretant temes de Salvador Espriu , V.Andrés i Estellés, Pere Quart, Joan Salvat-Papasseit i d'ell mateix.
Prolífic com ningú combinà la música amb el cinema, entre les seves actuacions com a actor paga la pena destacar-ne la seva participació en la companyia de Nuria Espert i les seves freqüents aparicions en la pantalla que sumen un total de quaranta-vuit pel·lícules, entre les quals cal posar de relleu "Furia española" de F. Betriu (1974), "Furtivos" de J. L. Borau (1975), "La veritat sobre el cas Savolta" d'A. Drove (1979), "L'obscura història de la cosina Montse" de J. Cadena (1977), "La portentosa vida del pare Vicent" de C. Mira (1978), "Un, dos, tres ensaïmades i res més" de J. Solivellas (1985), "La veritat oculta" de C. Benpar (1986), "La Sabina", "El Nido" o "Los embarazados".
 Però és en la "nova cançó" on ha adquirit singularitat. Moments fonamentals van ser el seu triomf en 1975 al Teatre Beatriz de Madrid, i poc després la seva consagració definitiva a l'Olympia de París. Cançons com "Perquè vull", "Al meu poble, Alcoi", "Si, senyor', "Homenatge a Teresa" han quedat com significatives. Un primer disc en 1968, "La fera ferotge" significaria el començament d'una sèrie de catorze discos i el nom d'una futura banda que promet molt.
Home cordial i modest, no ha pogut eludir honors com la Medalla al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana o la Medalla d'Or d'Alcoi. Malauradament, l' Ovidi, després de la falsa transició, va ser conscientment ignorat per les diferents administracions, els mateixos que a la fi de la seva vida tant el van homenatjar, no li van permetre mai actuar ni a la Televisió Valenciana, ni entrar en els circuits culturals mantinguts des de l'administració. Els mateixos polítics que tanta ajuda havien rebut de la "nova cançó", el van ignorar, el van ocultar, ens el van amagar.
Font: www.ovidimontllor.com
|
