rock catala rock paisos catalans botiboti.org
rock catala rock cátala música en català pop català poprock català
rock catala rockcatala botiboti.org  poprock catala pop català  independència  catalunya
rockcatala catalunya musica catalunyarock rock catala independencia rock català poprock catala Inadaptats Obrint Pas poprock català independencia Països Catalans ska oi punk música rock pop discs discografiques botiboti concerts acords grup grups 080 8 mil·límetres adrià puntí agraviats ai ai ai al-mayurqa al tall antonia font aquitamxé atzukak avalots bajoqueta rock berta biel majoral brams cap on'nam cheb balowski companyia elèctrica dharma conrad son the porno band crit de lluita
rock catala
rock catala 080 8 mil·límetres adrià puntí agraviats ai ai ai al-mayurqa al tall antonia font aquitamxé atzukak avalots bajoqueta rock berta biel majoral brams cap on'nam cheb balowski companyia elèctrica dharma conrad son the porno band crit de lluita
denit dept desperdicis clínics doctor calypso dusminguet el gitano de balaguer els pets feliu ventura fes-te fotre flac fora des sembrat four on six glaucs glissando gossos gra fort gums ham de foc hèrzia inadaptats inèdits ja t'ho diré jaume escala joan amèric joan cardoner josep maria cantimplora josep thió karda fàstic kabul babà ki sap kitsch kop la carrau la madam lax'n'busto les pellofes radioactives lluís llach los carburos miquel pujadó mai toquem junts mala sang matamala mesclat mount zion munlogs no nem bé objectes perduts obrint pas ocults opció k-95 oprimits pep sala petit fours pilseners pixamandurries els pixess pomada quimi portet quim mandado red banner revolta21 roger mas sangtraït sanpedro sant gatxo sapo sau skaband malajunça skamot roig skaparàpid skatalà sopa de cabra street bastards tancat per defunció terratrèmol the companys tinc ladilles tipuaixí umpah-pah whiskyn's

Ovidi Montllor

La Fera Ferotge. (Inici-27547-Discophon). 1968

Gola Seca. (Inici-27554-Discophon). 1969

Sol D'estiu - Single. (S-5159-Discophon). 1971

Un Entre Tants. Discophon-Ster-35. 1972

Crònica D'un Temps. Discophon-Ster-40. 1973

Alcoi. Edigsa-Cm-294. 1974

Ovidi A L'olympia. Edigsa-Cm-408. 1975

Salvat-Papasseit Per Ovidi. Edigsa-Cm-405. 1976

De Manars I Garrotades. Edigsa-Cm-426. 1977

Ovidi Montllor Diu 'Coral Romput' De Vicent Andrés Estellés - ? - ?

Bon Vent I Barca Nova. Ariola-200186-1. 1978

4-02-42. Ariola-1980

Ovidi Montllor... Per Sempre. Medi-Blau- 1995

Recopilació - 2 Cd's 'Un Entre Tants' I 'Crònica D'un Temps' - Disc Medi-Blau-1997

'Jo sóc fill de família molt humil ,
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren. Vermella.
D'ençà d'aquesta samarreta,
no he pogut caminar per la dreta .'

L'Ovidi Montllor és amb diferència el cantautor valencià amb més personalitat dels darrers vint anys. Versionat posteriorment per grups com Mesclat, Obrint Pas o Inadaptats l'Ovidi és part de la nostra memòria històrica.

La seva personalitat va començar a revelar-se el 1961 en la seva ciutat natal, dins de les activitats de La Cazuela. En 1964 es va traslladar a Barcelona, integrant-se en el grup "Pipironda" i altres grups de teatre independent com el de CICF (en Les Noces de Fígaro, de Beaumarchais, el 1967), i més tard amb les companyies Adrià Gual (amb la qual actuà a Venècia) i Núria Espert, al mateix temps (1968) es donava a conéixer com cantant interpretant temes  de Salvador Espriu , V.Andrés i Estellés, Pere Quart, Joan Salvat-Papasseit i d'ell mateix.

Prolífic com ningú combinà la música amb el cinema, entre les seves actuacions com a actor paga la pena destacar-ne la seva participació en la companyia de Nuria Espert i les seves freqüents aparicions en la pantalla que sumen un total de quaranta-vuit pel·lícules, entre les quals cal posar de relleu "Furia española" de F. Betriu (1974), "Furtivos" de J. L. Borau (1975), "La veritat sobre el cas Savolta" d'A. Drove (1979), "L'obscura història de la cosina Montse" de J. Cadena (1977), "La portentosa vida del pare Vicent" de C. Mira (1978), "Un, dos, tres ensaïmades i res més" de J. Solivellas (1985), "La veritat oculta" de C. Benpar (1986),  "La Sabina", "El Nido" o "Los embarazados".

Però és en la "nova cançó"  on ha adquirit singularitat. Moments fonamentals van ser el seu triomf en 1975 al Teatre Beatriz de Madrid, i poc després la seva  consagració definitiva a l'Olympia de París. Cançons com "Perquè vull", "Al meu poble, Alcoi", "Si, senyor', "Homenatge a Teresa" han quedat com significatives. Un primer disc en 1968, "La fera ferotge" significaria el començament d'una sèrie de catorze discos i el nom d'una futura banda que promet molt.

Home cordial i modest, no ha pogut eludir honors com la Medalla al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana o la Medalla d'Or d'Alcoi. Malauradament, l' Ovidi, després de la falsa transició, va ser conscientment ignorat per les diferents administracions, els mateixos que a la fi de la seva vida tant el van homenatjar, no li van permetre mai actuar ni a la Televisió Valenciana, ni entrar en els circuits culturals mantinguts des de l'administració. Els mateixos polítics que tanta ajuda havien rebut de la "nova cançó", el van ignorar, el van ocultar, ens el van amagar.

Font: www.ovidimontllor.com


grups | acords | fòrum | enllaços | botiboti.org | contacte