Miquel Pujadó

El temps dels fanals en flor (82). 33 tours

Calaix de sastre (84). 33 tours

Papiroflèxia (86). 33 tours

Mel i vinagre (88). 33 tours

Ambaixador d'enlloc (90). Picap

Temps avall (92). Picap

La mala herba -Pujadó canta Brassens (92). Saga KPD

El companys primer -l'univers de georges brassens (93). Ur

Brasa de fènix (95). Ur

Núvols i clarianes (97). Columna Música

Somriures que mosseguen (99). Columna Música

Estabilitat precaria (02). Columna Música

El temps no te cap importància / una visita a Georges Brassens (03). Columna Música

“Pujadó és d’aquells que no fan concessions a cap mena de comercialitat, i el seu honest rigor dóna com a resultat productes tan bells com aquest darrer, Estabilitat Precària.” Isabel Clara-Simó

Miquel Pujadó neix l’any 1959. Estudia Filologia i treballa com a professor de Llengua i de Literatura a partir de 1982, any en què enregistra el seu primer àlbum: El temps dels fanals en flor.

El 1984, publica el seu segon àlbum Calaix de sastre i dirigeix i presenta un programa radiofònic sobre Cançó a la Cadena 13. Actua per tot arreu (també fora dels Països Catalans: Madrid, Saragossa...) i enregistra diversos programes per a televisió. Papiroflèxia(86) és el seu tercer treball i comença a escriure temes per a altres cantants, com Maria-Josep Villarroya. A TVE i TV3, se’l pot veure a programes com “Te o cafè” i “Música Vista”. El 1988, presenta el seu quart àlbum Mel i Vinagre a l’Àngel Casas Show de TV3, acompanyat per la gran orquestra de Josep M. Bardagí. Guanya per aquest disc el Premi al Disc Català de l’Any (RNE) als millors textos.

El 1990 surt el cinquè àlbum: Ambaixador d’Enlloc, arranjat per Manel Camp. L’any següent, Ed. Columna publica un llibre (El mot i qui el vetlla) que recull tots els textos que ha escrit i enregistrat fins aleshores, i que és prologat per Raimon. Pujadó, a finals de 1991, canta al Teatro Lirico de Milà en un Festival Brassens (amb Paco Ibáñez, Joël Favreau, etc) i l’any següent, a més de la compilació en CD Temps avall, apareix La mala herba, un CD que aplega 17 versions brassenianes. Pujadó el presenta al Théâtre de la Mainate (París), al Palau de Congressos de Perpinyà i a moltes localitats catalanes, valencianes i balears.

L’any1993 apareix un segon CD dedicat a Brassens (Els companys primer), enregistrat amb la col·laboració de Pere Tàpias, Jaume Arnella i altres cantants.

El 1995, nou CD amb temes propis (Brasa de Fènix), que presenta en concert a L’Espai (Barcelona) i a diverses localitats: Terrassa, Mercat de Música de Vic, Igualada, El Vendrell, La Cuarta Pared de Madrid, etc. Enregistra un programa d’una hora per a TV3. Adapta les cançons de l’Orquestra de Ray Ventura per al CD Estic content que rutlli, de La Salseta del Poble Sec.

El 1997, nou CD de temes propis: Núvols i clarianes (novament Premi del Disc Català de l’Any als millors textos). Un resum d’una hora del concert de presentació de l’àlbum és emès tres vegades per TV3.

El 2002 apareix el seu 9è àlbum de temes propis: Estabilitat Precària. Alguns temes d’aquest disc (“La reina dels blaus”, “Pretèrit imperfet”, “Vagis on vagis”) són inclosos immediatament en diversos discos col·lectius. Canta a diverses localitats de Catalunya (també en un festival al Palau de la Música en homenatge a Salvador Escamilla) i del País Valencià (Almussafes, Elx, Cocentaina...), i també sovint a França (Vauvert, etc). Musica un poema per al CD de Titot Guillem de Berguedà. El 2003 guanya el premi Cerverí al millor text inèdit de cançó per “Malgrat tot, la vida”.

A la primavera, apareix el CD El temps no té cap importància (una visita a Georges Brassens), que presenta en concert al Teatre Tantarantana de Barcelona. A partir de setembre, dirigeix i presenta el programa “La Senyora Cançó” a Ona Música, i realitza els guions del programa “Obre’t d’orelles”, que Guillermina Motta presenta a Catalunya Cultura. Prepara diversos CD: Entre la veu i els dits (antologia de temes de diverses èpoques en versió piano-veu), per al 2004; Venedor de vent (nou CD de temes propis), per al 2005; i també un nou CD amb versions de Brassens i una monografia dedicada a musicacions de poemes d’Agustí Bartra.

Informació facilitada pel Miquel Pujadó i el seu web