Sanpedro

La porta estreta (03). Música Global

Van ser els guanyadors del segon concurs Sona 9 i el 2003 ens presenten el seu primer disc La porta estreta. és el disc de presentació dels barcelonins Sanpedro. La banda està composada per Oriol Canals (veu), Ricky Falkner (baix), Pablo Garrido (guitarra), Xavier Molero (bateria) i Gonçal Planas (guitarra) reuneixen en el bagatge comú de Sanpedro experiències a les formacions Keiser Sozë, Papadok, Néctar, Egon Soda, Refree, Romodance, Habituales o Paul Fuster.

L’èstil del grup és clarament el de pop rock independent amb una bona intuïció melòdica (La nova imatge, el tema més rodó de l’àlbum, dibuixa un crescendo excel·lent, amb bon pols i força emotiva), dominen amb molta consistència els mitjos temps (és la tònica general del disc), no abusen de l’afectació dramàtica ni deixen que la seva tendència al factor melancòlic eclipsi les composicions. Girona o la il·lusió del bon temps, l’epíleg, ens mostra un grup que ha après a concretar les seves idees a mesura que ha crescut el disc, a mesura que ha cobrat vida i, sobretot, ànima. Tot i tractar-se d’un àlbum ple d’imperfeccions i decisions discutibles (els temes més dinàmics i moguts no són el seu fort, no sempre tenen la mateixa intensitat sensitiva, encara han de polir certs tics heretats dels seus mestres), el cert és que el debut de Sanpedro ajuda a creure en la viabilitat d’una alternativa en català a l’ordre establert. Així, amb noves mirades que busquen recolzament i punts de suport en refe- rents contemporanis, inquiets i regeneradors, Sanpedro debu ten amb bon peu i amb unes cançons més que interessants.

El disc conté 13 cançons fruït d’una producció exquisida a càrrec de Ricky Falkner, responsable també del recent Ungravity dels Love of Lesbian, col·laborador de Refree i, amb Xavier Molero, de Paul Fuster i del RockdeLuxeExperience. La opció de que sigui el mateix baixista del grup era que era o ell o Nigel Goldrich (Beck, Radiohead...), i aquest no se’l podien permetre...

La porta estreta és, doncs, un disc cent per cent Sanpedro al que cal entrar per la porta petita i ens reclamem una mica d’esforç. Però la porta és per a tothom, per a nosaltres, per als de l’estudi, per al públic..., fins i tot per a tota una concepció sociocultural que existeix sobre el fet de cantar en català.

La crítica els ha considerat Los Planetas catalans, deu ni dó quin calificatiu! Malgrat això ells no s’hi sentent representats per aquesta comparació i creuen que no fan més que pop. Fan bé defugint de comparacions i, més quan parlem de l’inigualable grup granadí. Les seves referències però ens ajuden a intuir per on van: Mojave 3, Radiohead a The Bends, Coldplay, Low, o Mogwai.

Extracte de l’Entrevista a l’Avui (22/10/2003):

Sidney 2000 “És un tema antic i molt senzill, un clàssic de la banda. És el primer perquè és una entrada alegre, una mena de presentació del disc”. (R.F.)

Torno a casa “Contràriament al que pugui semblar, és el tema més íntim del disc, per concepte , idea i lletra. És un cant a l’esperança, a l’alegria que passin coses cada dia”. (O.C.)

Dalinianes “És el hit”. (O.C.) “És el tema que agrada a tothom, que funciona molt en directe i que sempre fa reaccionar el públic des del començament del grup”. (R.F.) “Ve d’un quadre que vaig associar a qüestions personals”. (O.C.)

Cafè “És un exercici d’introspecció amb un final afegit a última hora, amb una mena d’apart”. (O.C.)
Virreina “És una cançó d’anar a dormir, però després d’haver fet moltíssimes coses. És una cançó d’anar a dormir cansat i destrossat”. (O.C.)

Blau i fàcil “És un viatge transoceànic”. (O.C.) “És un tema ràpid que connecta més amb els directes que amb el disc. És divertit, apassionant i positiu”. (R.F.)

La porta estreta “És instrumental. Ens va generar tanta energia que és com un pal de paller, l’epicentre d’alguna cosa”. (O.C.)

Línies mutants “Ha crescut amb el temps, és com un tema nou fet a partir d’un tema vell”. (G.P.) “Amb aquest tema hem hagut d’eliminar resistències, i a mesura que ho fèiem la cançó agafava una personalitat pròpia”. (O.C.) “És un tema ràpid que equilibra el contingut del disc”. (R.F.)

L’aurora “És un cant a la dona com a entitat concreta. És un exemple de cançó que ens ha fet a nosaltres, perquè de vegades les cançons ens fan a nosaltres, i no a la inversa” (O.C.)

Postdata “És un tema lent, de repòs, ben vestit i interpretat. En aquests temes és on pots patinar, però ho hem evitat”. (R.F.)

Configuració espacial “Parla de la deshumanització de les màquines”. (G.P.)

La nova imatge “És l’esperança de dir: «Pot ser que ara sigui el nostre moment»”. (O.C.)

Girona o la il·lusió del bon temps “Les impressions de creuar la Devesa de Girona cada dia a l’estiu marquen molt”. (O.C.)