Quimi Portet
Persones estranyes (87)
Hoquei sobre pedres (97)
Cançoner Electromagnètic (99).
Quisso Rds
Acadèmia dels somnis (01). Quisso
Rds
La Terra és plana (04).
Quisso Rds
Ell s'ho fa i s'ho
desfà tot. Aquesta seria la definició del que és el projecte
Quimi Portet. Un projecte somniador, indefinible, creatiu
però sobretot trencador únicament comparable al seu amic Adrià
Puntí.
Aquest compositor
viguetà que fou el compositor i guitarrista de l'Último de
la Fila, aquell grup espanyol amb Manolo García al davant
i el Marc Grau com a guitarrista. Ara però
que ningú s'esperi un Último amb barretina, el Quimi componia
llavors les cançons pensant en el Manolo García i no ha estat
fins ara que s'ha llençat a alliberar la seva creativitat
a tots els vents. Ara el Quimi composa únicament pensant en
i per ell. De fet, el Cançoner Electromagnètic és íntegrament
interpretat, compost, produït, mesclat i enregistrat per ell
mateix, un músic complert i intimista com no hi han més. Val
a dir que això també comporta desavantatges com pot ser el
fet que la seva veu potser no és la més idònia pel cant.
Tot i
tenir tres treballs al mercat català, el primer tret ara farà
13 anys, no és fins Cançoner Electromagnètic que es destapa
realment. Aquest 'estrany' treball es compost de setze cançons
íntegrament en català tracta sobretot temes d'amor. En una
entrevista a Enderrock, el propi Quimi descrivia una per una
les cançons del Cançoner com segueix:
Estampes de sants
té un groove especial, un cert ritme i moviment;
Insectes dissecats se'n riu dels insectes que es moren
cada any;·a Frases fetes utilitza la música per intentar
millorar com a persona; Al racó és una apologia de
l'aïllament; Bon Nadal que la fà servir com una frase
d'amor; Cançó d'amor 110 que és una cançó d'amor
entusiàstic que arriba al paroxisme; La música dels astres
reflecteix un món suau, relaxat, flotant...; Vida
social se la podria criticar de certa lleugeresa i frivolitat,
però en alguns moments ve molt de gust; Lauren Bacall
:"hi faig servir onomatopèies perquè
s'acaben les paraules; Un altre jo per sobreviure
t'has de crear un personatge i després menjar-te'l amb patates;
Para, que baixo fa la funció de lligar aquest disc amb
Hoquei sobre pedres;· Tractament :"cadascú
reclama el seu tractament personal; A peu parla de
la fugida, d'oblidar-se de tot; Àngels :"és
una cançó d'enyorança; l'instrumental No cardem l'ànecés
un tema abstracta i Propaganda que dona un punt estratosfèric
al disc a l'acabar amb una música grega supermàgica i uns
grills.
Acadèmia dels somnis
és el nou disc de Quimi Portet, un treball de dotze cançons
fruit de les sessions que Quimi Portet i els seus músics habituals
han anat gravant durant tot l'any 2000 als estudis Cosmonàutica
Comas de l'Alt Empordà. El treball compte, a més, amb l'habitual
col.laboració d'Adrià
Puntí.
Acadèmia dels somnis
és també un disc més directe que l'anterior obrint noves vies
musicals mostrant un rock guitarrer encara més eclèctic i
amb lletres molt més treballades que de costum. Ja tenen raó
aquells que diuen que s'ha superat un cop més.
Música
Global Discogràfica i Quisso Records han arribat a
un acord per a la coedició i la coproducció
de l'esperat nou disc de Quimi Portet. El disc es titula La
terra és plana i sortirà a la venda el
proper mes de setembre.
Com aperitiu, durant
el mes de maig s'editarà un avançament en forma
de single (que també es podrà trobar a les tendes)
que inclourà una versió de l'èxit de
Boney M Rius de Babylon i una apologia del filòsof
Francesc Pujols en forma de pasdoble surrealista.
La Terra és
plana va sortir al mercat el 20 de setembre del 2004.
Inclou 20 temes a on destaca 'Rius de Babylon', la versió
en català del clàssic de Boney M amb la col·laboració
d’Albert Pla i 'Francesc Pujols', l’homenatge
de Portet a un dels seus referents vitals, el filòsof
que va assegurar que els catalans anant pel món ho
tindrien tot pagat. La segona cançó del "single"
és "Francesc Pujols" (pas-doble surrealista).
Amb aquesta bella tonada, que musicalment recorda una mica
als èxits que els celebrats "Red bone" composaren
durant els anys setanta del segle passat, Portet uneix la
seva veu a la de tots aquells que en aquest "any Dalí"
volen glossar la figura del que fou mestre filosòfic
del pintor empordanés.
Definitivament un
cantautor atípic que de ben segur donarà molt que parlar aquí
i arreu, alhora que atorgarà maduresa al rock català que està,
definitivament, de sort!
|